dilluns, 22 d’octubre de 2012

DISCURS ACTE INSTITUCIONAL 9 D'OCTUBRE


DISCURS DE JORDI VICEDO


Senyores regidores i senyors regidors dels grups municipals del Partit Popular, BLOC‐Compromís i Partit Socialista del País Valencià‐PSOE; representants d’Esquerra Unida, representats d’associacions i entitats de Corbera, i en especial a aquelles que han col∙laborat en aquest acte; banda de l’Ateneu Musical La Lira; grup de danses l’Alter; components de la Nova Muixeranga d’Algemesí; corberans i corberanes, benvinguts.
El 9 d’Octubre és el nostre dia nacional. És el dia en què els valencians i les valencianes del segle XXI manifestem el nostre sentiment com a poble i reprenem el desig de ser un poble unit, lliure i solidari amb la resta dels pobles del món.
Com cada any, huí commemorem el naixement del Poble Valencià.
A l’edat mitjana un regne venia a ser el que ara anomenem un estat; un estat sobirà amb unes lleis i unes institucions pròpies. Un d’aquells estats fou el regne de València creat per Jaume I. Els Furs de València i la Generalitat foren durant més de cinccents anys, fins al 1707, la nostra carta magna i el nostre sistema d’autogovern. Aquelles lleis i aquelles institucions foren la cara visible del regne, de l’estat; i la llengua que ens portà Jaume I fou, i és encara, la principal senya d’identitat del nostre poble. Una llengua que els valencians compartim amb Catalunya, les Balears, la franja de ponent d’Aragó, el Sud de França i a l’Alger (Itàlia).
Una llengua que sentim pròpia, i que el seu origen és clar, afirmat per la màxima autoritat en matèria lingüística valenciana, la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Una llengua que no deuria ser matèria de debat, perquè negar‐la es negar la història i renunciar al que som.
I això, precisament és el que es pretén amb el nou decret del plurilingüisme. Un decret que no garanteix una competència lingüística igual en castellà i en valencià. I per favor, que no es mal‐interprete que els valencians no volem que els nostres fills dominen l’anglés. Això és un recurs fàcil per a confondre l’opinió pública i forçar‐la a optar entre ser valencià i saber anglés. Som valencians, vivim en valencià, és la nostra manera natural d’entendre la vida. I és l’única garantia, segons certifica l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa, per a poder introduir una tercera llengua al sistema amb una mínima garantia d’èxit.
Però aquest any hem de celebrar el 9 d’Octubre amb la clara consciència d’estar vivint una realitat extremadament difícil. Una greu situació social creada per una minoria que reté el poder econòmic a nivell mundial, i que està tutelant i condicionant les institucions i els poders públics. Una minoria de poderosos que té segrestada la democràcia dels pobles. La greu situació que aquesta minoria ha provocat per al seu benefici privat suposa una autèntica envestida contra les classes mitjanes i contra les classes treballadores que som la immensa majoria.
Per a eixir, ens caldrà una societat madura, amb consciència social i uns polítics valents i preparats.
Des de les institucions més properes ‐els ajuntaments‐ hem de saber donar pas a la veu del poble, hem de recolzar les justes aspiracions de les persones a no perdre els drets socials que tant han costat d’aconseguir i que ara perillen. Hem de redreçar, fer de l’exercici de la política un instrument al servei dels ciutadans. Per a aconseguir‐ho caldrà fer transparents les institucions públiques, i més participatives.
No ens hem de resignar a perdre les conquestes socials i democràtiques guanyades amb tant d’esforç. Com tampoc ens devem de resignar a perdre els nostres drets com a Poble Valencià. Després de tres dècades d’experiència autonòmica, no podem permetre una recentralització de l’estat. Això seria tornar arrere. Amb quina justificació hem de renunciar als nostres drets? Què ens obliga? Un sistema econòmic que nosaltres no hem escollit? Una situació que no hem provocat?
Mireu, el pressupost anual de l’ajuntament són 3.800.000€; a l’agenda cultural es destinen uns 25.000€, el 6,5 per mil del pressupost. Cregueu que retallar en cultura solventarà la crisi? Cadascú que traga les seues conclusions.
Vivim moments històrics en què tot està per decidir i tot és possible. Els canvis que s’estan produint en el conjunt de les societats poden ser, si ens ho proposem, un punt de partida per a construir un món més just, més digne i més habitable. Caldrà estar preparats.
Per a que tot açò no es quede en paper mullat o en bones paraules caldrà creures’ho i lluitar contra la corrupció, l’especulació i els abusos de poder.

Els valencians tenim un lloc en eixe espai que tant anhelem. Devem construir un país digne. No som un poble submís. Som un poble amb qualitats i recursos que ens poden fer arribar molt lluny si ens ho proposem. Només ens cal una gran confiança en nosaltres mateixos, i estar decidits.
Si des d’aquell 9 d’octubre de Jaume I, els valencians, hem sigut capaços de mantindre i recuperar, després de tants i tants anys, la consciència de ser poble, és perquè, per damunt de tot, encara conservem l’ànima i el sentiment de ser valencians.
Tenim futur. Actuant units i respectant‐nos en les distintes maners de sentir‐nos valencians. 
El regne històric de València, la Comunitat Valenciana de l’Estatut, el País Valencià modern i que també apareix al preàmbul de l’Estatut, té un llarg camí per davant i un gran potencial per recórrer‐lo. Estic segur que entre tots i totes ho farem possible.
Bon dia i moltes gràcies.


Algunes imatges d'aquest dia .






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada